fbpx

Seminograma: què és, en què consisteix i com interpretar-lo.

El seminograma és l’estudi bàsic d’una mostra de semen. Aquesta anàlisi ens ajuda a definir el potencial fèrtil de l’home, ja que determina les característiques fisicoquímiques del semen, així com la concentració i mobilitat dels espermatozoides. A continuació t’expliquem com interpretar-lo correctament.

 

No obstant això, tot i que un seminograma normal confirma que el semen compleix amb els paràmetres considerats normals, no garanteix que l’esperma sigui capaç de fecundar els oòcits correctament. De la mateixa manera, els homes amb variables seminals més baixes que les de referència poden ser fèrtils.

Normes d’obtenció de la mostra de semen i processat:

Es recomana una abstinència sexual de 3-5 dies abans de la recol·lecció de la mostra. El semen s’ha d’obtenir per masturbació, sota les mesures d’higiene adequades. És important recollir tota l’ejaculació sense perdre semen. Cal notificar si la mostra està completa o incompleta. En el moment del lliurament de la mostra és necessari notificar qualsevol medicament que s’estigui prenent o si s’ha sotmès a qualsevol procés febril abans de obtenir-lo. I també informar en cas de patir alguna ITS (Infecció de Transmissió Sexual).

El semen obtingut s’analitza tant nivell macroscòpic (es mesura el pH, el volum, el color, la densitat del semen, i la liqüefacció) com a nivell microscòpic (s’estudia la seva concentració, mobilitat, morfologia, vitalitat i la presència d’altres tipus cel·lulars). Tots aquests aspectes són plasmats en un informe, a partir del qual es valora la fertilitat masculina.

 

Valors mínims d’un seminograma normal segons l’OMS:

L’OMS va publicar el 2010 uns valors seminals de referència, per sota dels quals la mostra de semen és considerada fora de la normalitat. Els valors mínims per considerar una mostra de semen com a normal són els següents:

  • pH: la mostra de semen ha de tenir un pH d’entre 7,2 i 8,0.
  • Volum: la mostra de semen ha de tenir un volum superior a 1,5 ml d’esperma.
  • Concentració: és fonamental que la quantitat d’espermatozoides sigui elevada, per assegurar que al menys un d’ells arriba fins a l’òvul i el fecunda. Es considera normal una concentració superior a 15 milions d’espermatozoides/ml d’esperma.
  • Quantitat d’espermatozoides: per facilitar l’embaràs, la quantitat d’espermatozoides expulsats en l’ejaculació ha de ser de al menys 39 milions.
  • Mobilitat espermàtica: els espermatozoides són dipositats a la vagina i des d’aquí han d’arribar fins a l’òvul, situat a les trompes de Fal·lopi. Per aquesta raó, és important que tinguin capacitat de moviment. Es recomana que al menys el 40% dels espermatozoides de la mostra de semen es mogui i que més del 32% ho faci d’una forma progressiva, és a dir, avançant cap a l’òvul.
  • Morfologia: perquè l’espermatozoide pugui penetrar en l’òvul i donar lloc a l’embrió, és imprescindible que tingui una forma adequada en relació al seu cap, coll i cua. L’OMS considera normal una mostra amb més de el 4% dels espermatozoides amb una morfologia normal.
  • Vitalitat: més del 58% dels espermatozoides han d’estar vius, dels contrari, es dificulta la fecundació de l’òvul.
  • Leucòcits: una mostra amb més d’1 milió de leucòcits/ml sol indicar infecció i això pot afectar la qualitat seminal.

 

Diagnòstics segons els paràmetres d’un seminograma:

Quan una mostra seminal posseeix tots els valors dins de la normalitat, el diagnòstic és NORMOZOSPÈRMIA. Quan alguns d’aquests valors es troben per sota de valor normal, podem obtenir diversos diagnòstics:

HIPOSPÈRMIA: volum de l’ejaculació inferior a 1.5 mil·lilitres.
OLIGOZOOSPÈRMIA: concentració d’espermatozoides inferior a 15 milions/ml.
CRIPTOZOOSPÈRMIA: concentració espermàtica inferior a 1 milió/ml. Espermatozoides només visibles després d’un procés de centrifugat.
ASTENOZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides mòbils inferior al 32%.
NECROZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides vius inferior al 58%.
TERATOZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides amb morfologia normal inferior al 4%.
ASPÈRMIA: quan l’home no és capaç d’ejacular, és a dir, quan el volum de semen ejaculat és zero.

Una altra possibilitat és que en la mostra seminal a analitzar no s’observi cap espermatozoide. En aquest cas el diagnòstic és AZOOSPÈRMIA.
També és possible que un home pateixi diverses anomalies simultàniament. En qualsevol cas, si es troba alguna alteració, es recomana realitzar més d’un seminograma, separats entre dos i tres mesos, per confirmar el diagnòstic.

 

I tu, creus que compleixes amb tots els criteris per tenir un seminograma normal? A Conceptum Fertilitat pots sortir de dubtes. Pots contactar amb nosaltres per a realitzar-teu propi seminograma. I ja saps, si tens qualsevol dubte al respecte no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres

Si te ha gustado el artículo, puedes compartirlo

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest

¡Bienvenida a la vida!

Tu oportunidad de ser madre.

Solicitud de 1ª Visita Informativa Gratuita