FAQ
Preguntes Freqüents De les Futures Mares
Si mai has intentat ser mare, el més important és: primer saber si tens els cicles menstruals regulars. És a dir, si ovules de manera correcta i si les trompes de Fal·lopi (conductes que posen en contacte els òvuls amb els espermatozoides) estan en bon estat. Si és així, segurament no hauràs tingut cap infecció o inflamació que hagi pogut danyar-les. Per a estudiar les trompes de Fal·lopi es realitza una radiografia amb contrast, que evidencia si estan obstruïdes en algun punt. Si una dona mai ha tingut relacions heterosexuals, fins i tot es podria desestimar realitzar aquesta prova.
La tècnica de la Inseminació artificial amb semen de donant seria la tècnica més adequada si les trompes estan íntegres. En cas que les trompes no funcionin bé o existeixin altres factors que desaconsellin la inseminació (edat, baixa reserva ovàrica) llavors seria necessari sotmetre’s a una Fecundació in vitro amb semen de donant.
Les dones d’una mateixa edat no són sempre igual de fèrtils. No obstant això podem estudiar la reserva ovàrica, que ho definiria la capacitat dels ovaris per a produir òvuls. Aquesta reserva s’avalua pel valor d’una hormona anomenada antimulleriana (AMH) i també pel recompte de fol·licles que es poden observar en els ovaris a través d’una ecografia (es tracta de petits «quistos» en els ovaris inferiors a 10 mm que contenen els òvuls).
Al nostre país la donació d’òvuls i d’espermatozoides és totalment anònima per llei. Això significa que la dona receptora del semen mai pot saber qui és el donant, però sí quines característiques físiques té (tipus de cabell, el seu color d’ulls, de pell, la complexió física, el grup sanguini…).
La selecció dels donants de semen ha de seguir protocols molt estrictes. Primer es realitza una història clínica de malalties hereditàries en la família, també una exploració física i andrològica i un estudi psicològic. A més es realitza al donant una analítica general i de malalties de transmissió sexual, tant en sang com el test de Clamydia en semen. Finalment es fa un estudi cromosòmic i de les malalties genètiques més freqüents, i fins i tot es pot fer un estudi exhaustiu per a saber si s’és portador de moltes malalties genètiques.
Sí. Teniu la sort de ser dues dones i per tant les dues pot ser mares. Una de les tècniques més estesa és el mètode ROPA (Recepció d’Òvuls de la Parella) que permet a una de les dues ser donant d’òvuls de l’altra, que seria la receptora. D’aquesta manera ambdues faci una aportació important a la futura maternitat que compartireu.
No. Però idealment donaria els òvuls la dona més jove de les dues perquè la qualitat dels embrions obtinguts serà millor. En cas que l’edat o l’estat de salut de la persona que hauria de quedar embarassada no fos adequat s’hauria d’arribar a un acord que en cap cas posés en risc la salut de ningú.
