El seminograma és una tècnica diagnòstica que ens permet realitzar un estudi de les caracterÃstiques del semen per avaluar la fertilitat de l’home. Però sovint és difÃcil interpretar quin és el diagnòstic final, per això t’ho expliquem a continuació.
Avui en dia, i sobretot a causa de l’endarreriment de la maternitat, és habitual pensar que quan una parella visita una unitat de reproducció assistida, el problema és d’origen femenÃ. No obstant això, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), el 20% de les parelles presenten un problema d’esterilitat de causa masculina. Sabent això, considerem que, dins de l’estudi bà sic de fertilitat de la parella, sempre s’ha de fer un estudi adequat de el factor masculÃ.
Entre les proves diagnòstiques, destaca el seminograma. Es tracta d’una tècnica que ens permet realitzar un estudi de les caracterÃstiques del semen, mitjançant el qual s’objectiven variables quantitatives, com són la concentració, la motilitat i la morfologia dels espermatozoides, juntament amb variables qualitatives com la viscositat, l’olor i el color.
Recomanacions per a realitzar un seminograma
- Mantenir abstinència sexual de 2 a 5 dies abans d’obtenir la mostra de semen. No és convenient una abstinència més gran de 5 dies, ja que la qualitat de l’esperma pot veure perjudicada al tenir més espermatozoides “vells”.
- Obtenir la mostra per masturbació en un pot de recollida d’orina estèril, que es pot obtenir en qualsevol farmà cia.
- El lliurament de la mostra al laboratori s’ha de fer abans que transcorri una hora des que la seva obtenció. És recomanable que l’obtenció i recollida de la mostra es realitzi en el propi centre.
Els parà metres més importants que es valoren en una mostra de semen són els següents:
- Volum: quantitat (en mil·lilitres) que s’obté de ejaculat.
- Concentració: milions d’espermatozoides per cada mil·lilitre.
- Motilitat: percentatge d’espermatozoides que es mouen i es desplacen.
- Viabilitat: percentatge d’espermatozoides vius.
- Morfologia: percentatge d’espermatozoides amb forma normal.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la responsable d’establir els valors de referència per considerar una mostra de semen com a normal. L’any 2010 l’OMS va publicar els nous valors de referència, que són els següents:
- Volum: com a mÃnim ha de ser de 5 mil·lilitres.
- Concentració: com a mÃnim 15 milions espermatozoides per mil·lilitre.
- Motilitat: ha de ser igual o major a un 32%.
- Viabilitat: ha de ser igual o major a un 58%.
- Morfologia: ha de ser igual o major a un 4%.
Quan una mostra seminal posseeix tots els valors dins de la normalitat, el diagnòstic és NORMOZOSPÈRMIA. No obstant això, un ejaculat pot presentar alteracions en algun d’aquests parà metres o, fins i tot, en diversos d’ells alhora. Quan alguns d’aquests valors es troben per sota de valor normal, podem obtenir diversos diagnòstics:
- HIPOSPÈRMIA: volum de l’ejaculació inferior a 1.5 mil·lilitres.
- HIPERESPÈRMIA: volum de l’ejaculat superior a 6 mil·lilitres.
- OLIGOZOOSPÈRMIA: concentració d’espermatozoides inferior a 15 milions per mil·lilitre.
- CRIPTOZOOSPÈRMIA: concentració espermà tica inferior a 1 milió d’espermatozoides per mil·lilitre.
- ASTENOZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides mòbils inferior al 32%.
- NECROZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides vius inferior al 58%.
- TERATOZOOSPÈRMIA: percentatge d’espermatozoides amb morfologia normal inferior al 4%.
- AZOOSPÈRMIA: Absència total d’espermatozoides en l’ejaculat.
Tot i que el seminograma ens aporta informació sobre la qualitat seminal en un estudi del factor masculÃ, una mostra de semen que sigui diagnosticada com a normal, no ens assegura que la fertilitat estigui garantida. Per contra, homes amb valors seminals inferiors als que indica l’OMS tenen major risc de ser infèrtils.
És important de demanar consell a un expert de fertilitat quan hi ha qualsevol alteració en els parà metres del seminograma, per a un correcte diagnòstic i tractament. Fes el teu seminograma a Conceptum Fertilitat!
