fbpx

El Mètode ROPA o maternitat compartida, tot el que has de saber

Et parlem de la tècnica que permet a les parelles femenines la possibilitat d’aconseguir el seu somni de ser mares, i la tranquil·litat de saber que les dues han aportat el seu gra de sorra per a la maternitat compartida des de l’inici.

 

El mètode ROPA (per les seves sigles en espanyol de Recepció d’Ovòcits de la Parella), és el tractament de fecundació in vitro que permet a les parelles de dones complir el seu somni de ser mares, ja sigui aportant els òvuls, com a mare genètica, o bé gestant al bebè en el seu ventre, com a mare biològica.

El procediment general consisteix en la realització d’una fecundació in vitro (FIV) en el laboratori, on es fecunda l’òvul d’una de les dones amb un espermatozoide d’un donant de semen, i l’embrió resultant es transfereix a l’úter de l’altra dona.

Quan estaria indicat sotmetre’s al Mètode ROPA?

El Mètode ROPA va dirigit exclusivament a parelles de dones que tinguin com desitjo participar conjuntament de la maternitat, sigui per elecció pròpia o per indicacions mèdiques d’una membre de la parella, com ara:

  • Alteracions de la qualitat dels ovòcits.
  • Absència d’ovòcits propis.
  • Absència o disfunció severa dels ovaris.
  • Alteracions cromosòmiques o genètiques.
  • Fallada prèvia d’altres tècniques de reproducció assistida.

Quins són els passos a seguir per a dur a terme el Mètode ROPA?

  1. Primera consulta. El primer pas per a dur a terme el Mètode ROPA és acudir a una primera consulta per a realitzar una valoració mèdica, ja sigui per a valorar les possibilitats d’èxit com per a detectar possibles problemes o riscos. Allí, els nostres especialistes en fertilitat realitzaran una exploració ginecològica de totes dues pacients i analitzaran el seu historial mèdic, si és que n’hi hagués, per a recomanar-los la millor manera de maximitzar les possibilitats d’embaràs.
  2. Estimulació ovàrica de la dona donant dels òvuls. Consisteix en un tractament hormonal que estimula els ovaris per a produir un major nombre de fol·licles i així aconseguir més ovòcits. El seu ginecòleg de confiança li realitza un monitoratge de l’estimulació ovàrica mitjançant ecografies i anàlisis hormonals periòdics.
  3. Punció fol·licular. Es realitza l’aspiració dels fol·licles, una vegada adquirit el número i grandària adequada. És un procés senzill, que es realitza en quiròfan, sota sedació per a eliminar qualsevol mena de molèstia durant el procés, i amb una durada aproximada d’uns 15-20 minuts. Es realitza la intervenció al cap de 36 hores després d’administrar la dosi de l’hormona hCG.
  4. Fecundació i cultiu dels embrions. Els òvuls obtinguts s’inseminen amb el semen d’un donant anònim de banc. Aquest donant és seleccionat, segons determina la llei espanyola, amb la màxima similitud física amb la receptora, realitzant-se també una assignació segons idoneïtat genètica i immunològica. L’endemà de la inseminació podreu conèixer quants òvuls han estat fecundats i a partir d’aquest moment els embrions es mantindran en cultiu entre 3 i 6 dies. S’observarà la seva evolució i se seleccionaran els de millor qualitat per a ser transferits a la dona receptora.
  5. Preparació endometrial de la dona receptora dels embrions. Consisteix en l’administració d’un tractament hormonal amb estrògens i progesterona a la dona receptora per a aconseguir un gruix endometrial òptim i maximitzar així les probabilitats d’implantació de l’embrió i, per tant, d’embaràs. Aquest procés es desenvolupa de manera sincrònica amb el procés d’estimulació hormonal de la parella (donant).
  6. Se selecciona el millor embrió per a la seva transferència. Una vegada preparat l’endometri de la dona receptora, se selecciona el millor embrió i a la seva transferència a l’interior de la cavitat uterina mitjançant una cànula. Es tracta d’un procés indolor i ràpid, que no requereix anestèsia i no requereix baixa laboral.
  7. Vitrificació dels embrions restants. Una vegada triat i transferit el millor embrió, es procedeix a vitrificar, a una temperatura de -196 °C, la resta d’embrions aptes per a futures transferències. D’aquesta manera, la pacient no requerirà una nova estimulació si en un futur es vol sotmetre a un altre cicle i intentar tenir un altre bebè.
  8. Prova i confirmació de l’embaràs. Entre els 9 i 11 dies després de la transferència es realitza la prova d’embaràs en sang, perquè presenta una major sensibilitat i fiabilitat que la prova en orina. Si el resultat és positiu, posteriorment es realitza una ecografia de control, amb la qual la pacient rep l’alta.

Si encara així t’ha quedat algun dubte o vols realitzar la teva pròpia pregunta, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres!

Si T’Ha Agradat L’Article, Pots Compartir-lo

Si te ha gustado el artículo, puedes compartirlo

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest

¡Bienvenida a la vida!

Tu oportunidad de ser madre.

Solicitud de 1ª Visita Informativa Gratuita