Aproximadament, el 30% dels casos d’infertilitat d’una parella són masculins i una de les causes més comuna és l’azoospèrmia o absència d’espermatozoides en l’ejaculació.
Existeixen dos tipus d’azoospèrmia, la secretora i la obstructiva, que es diferencien per l’origen de la manca d’espermatozoides al semen.
A l’azoospèrmia secretora els testicles no són capaços de produir espermatozoides. Mentre que a l’azoospèrmia obstructiva els testicles sí que sintetitzen espermatozoides però hi ha un problema en els conductes que s’encarreguen de transportar-los fins a la uretra on s’expulsa el semen, per això, no arriben amb l’ejaculació.
Segons el tipus d’azoospèrmia que es pateixi el tractament pot ser totalment diferent, des de natural, hormonal o quirúrgic. No presenta simptomatologia, per la qual cosa és necessari la realització d’un seminograma per detectar-la.
Els homes amb azoospèrmia obstructiva poden ser pares biològics en el 100% dels casos sempre que no hi hagi cap altra alteració de la fertilitat, mentre que en els pacients amb azoospèrmia secretora les possibilitats de tenir descendència de forma natural estan al voltant del 50%. Afortunadament, les tècniques de reproducció assistida permeten tenir fills a aquest altre 50%.
