Glossari de termes de Reproducció assistida

Astenozoospèrmia: Mostra seminal amb el paràmetre Motilitat Espermàtica (velocitat) sota dels valors de referència (<40% A+B)

 

Avaluació fecundació (D+1): En valoracions convencionals (sense time-lapse) les 16-20h post inseminació es valora la presència de pronuclis i del 2n corpuscle polar. Amb time-lapse, es valora evolució dels pronuclis (pot haver-hi fins un 15% d’embrions que són triploides – és a dir 3 pronuclis – només detectables per time-lapse).

 

Azoospèrmia: Dit del diagnòstic basat en almenys 2 seminogrames realitzats entre almenys 3 mesos de temps entremig, en els quals no es troba cap espermatozoide en fresc ni en el concentrat. L’azoospèrmia pot ser obstructiva (problema al llarg dels conductes que impedeixen la sortida d’espermatozoides sintetitzats als testicles)i la secretora (els testicles no són capaços de produir espermatozoides). També hi ha azoospèrmia en els casos on s’ha practicat una vasectomia.

 

Bessons (tipus): Els bessons poden ser monozigòtics (o homozigòtics) quan provenen d’un mateix embrió (que es trenca en dos al llarg del seu desenvolupament) o dizigòtics (o heterozigòtics) quan s’implanten almenys dos embrions diferents. Els bessons monozigòtics són els que tindran una gran semblança, mentre que els heterozigòtics tindran la mateixa que dos germans que neixen en moments diferents en el temps.

 

Biòpsia testicular: Procés pel qual s’obtenen espermatozoides a nivell testicular quan no hi ha espermatozoides en ejaculat (azoospèrmies, vasectomia) o es considera que podria millorar la qualitat espermàtica (criptozoospèrmies amb elevada taxa de fragmentació o altres formes d’infertilitat de factor masculí).

 

Blastocel: Cavitat que s’omple d’aigua (medi extern) per expandir el blastocist. És l’espai situat dins de l’embrió, entre la massa cel·lular interna i el trofectoderm.

 

Blastocist: Estadi embrionari al D+5. L’embrió s’ha organitzat en cèl·lules que han derivat al trofectoderm i altres cèl·lules que han format la massa cel·lular interna.

 

Blastòmer: Cèl·lula d’un embrió.

 

Columnes d’annexina-V: O anomenada separació magnètica espermàtica, consisteix en filtrar els espermatozoides tot descartant aquells que presenten molècules senyalitzadores de dany cel·lular (fragmentació de l’ADN principalment), per acabar obtenint una mostra d’espermatozoides lliures d’apoptosi (mort cel·lular programada). La qualitat embrionària pot veure’s compromesa en els casos que hi ha espermatozoides danyats i aquests no han estat descartats amb la separació magnètica. Es tracta d’uns anticossos que reconeixen un fosfolípid de membrana que s’expressa quan hi ha processos apoptòtics engegats (però que escaparien de l’ull humà en el moment de fer la ICSI). Aquests anticossos estan modificats de tal forma que duen enganxada una molècula de ferro. Al passar la mostra incubada amb aquests anticossos per un camp magnètic (un iman), els espermatozoides pro-apoptòtics i apoptòtics són descartats i només passa una selecció d’espermatozoides no afectes.

 

Compactació: Capacitat que tenen les cèl·lules, principalment a l’estadi de mòrula, per a convergir en una sola massa uniforme on no es diferencien individualment. Estructura prèvia al blastocist. Es pot iniciar la compactació a estadis anteriors a la mòrula, tot i que si s’inicia a l’estadi de 4 cèl·lules no és tan favorable per a l’embrió.

 

Congelació lenta: Tècnica que es basa en ús de poca concentració de crioprotector i un protocol de llarga durada amb una taxa de refredament de pocs ºC. Si bé en semen s’utilitza perquè el rendiment que se’n treu és suficient (el nº en milions d’espermatozoides no és un factor limitant), en oòcits i embrions s’ha deixat de practicar, almenys a Conceptum, ja que les taxes de supervivència han millorat molt amb la vitrificació.

 

Criopreservació: Congelació de material biològic (oòcits, semen i embrions). Les tècniques de criobiologia (congelació lenta, vitrificació) consisteixen en conservar els teixits biològics a una temperatura suficientment baixa (-196ºC, gràcies al nitrogen líquid) com perquè no es produeixi activitat metabòlica i, quan es torni a temperatura funcional (37ºC), recuperi la seva funcionalitat. El principal inconvenient d’aquest procés és l’aigua intracel·lular, que quan passa a l’estat sòlid al baixar la temperatura pot formar cristalls de gel que trencarien les estructures cel·lulars. Per aquest motiu, les tècniques han anat evolucionant per tal de substituir l’aigua intracel·lular per medis crioprotectors, que evitin el dany cel·lular. Malgrat tot, el 100% de supervivència post-descongelació mai està garantit. Els teixits també poden criopreservar-se, però encara a nivell experimental, ja que a major complexitat, menor és l’èxit del procés. Es tractaria doncs del teixit ovàric i testicular (per exemple, per preservació de la fertilitat en processos oncològics en pre-púbers).

 

Criopreservació d’embrions: Congelació d’embrions. Fins el 2007 s’utilitzava la congelació lenta, però a partir de l’arribada de la vitrificació, aquesta última ha estat la que s’ha imposat gràcies als bons resultats a l’hora de descongelar que hi ha amb aquesta tècnica. Els embrions poden congelar-se des de l’estadi de zigot (D+1) fins a l’estadi de blastocist (D+5/D+6). Actualment és gairebé impensable congelar embrions a pronuclis (D+1) degut a que la valoració embrionària encara té insuficients paràmetres (en menys de 24h post inseminació) com per a criopreservar només els embrions evolutius de qualitat. La resta d’opcions (D+2, D+3, D+4, D+5 o D+6) seran escollides segons cada cas. Els embrions són conservats en uns suports anomenats “Cryotops” (o similars, segons les cases comercials). El número d’embrions per cryotop (i quins són segons les qualitats) vindrà donat per l’estratègia que es vulgui seguir quan convingui descongelar-los, si es dóna el cas en un hipotètic futur.

 

Criopreservació d’oòcits: Congelació d’oòcits (preservació de la fertilitat), mitjançant la tècnica de vitrificació, ja que és la única que ofereix garanties en quan a resultats.

 

Criopreservació espermàtica: Congelació de mostra seminal. Els motius són diversos: preservació de la fertilitat (abans de tractament oncològic), obtenció de mostra per a augmentar el nº d’espermatozoides en mostres amb oligozoospèrmia severa o criptozoospèrmiques, obtenció de mostra per possible absència o bloqueig de la parella en el dia de la punció, etc.

 

Criotransferència: Significa descongelació d’embrions i transferència. Tot material congelat té el seu protocol específic de descongelació, segons la tècnica que s’hagi utilitzat. La descongelació serà programada quan el pacient i les condicions mèdiques així ho especifiquin, i es prosseguirà amb l’activitat que li pertoqui segons el tipus i estadi cel·lular que sigui la mostra congelada.

 

Criotransferència amb cultiu a blastocist: També es pot fer cultiu a blastocist després de desvitrificació embrions, dins d’un cicle de criotransferència. Per la pròpia ratio d’obtenció de blastocists, hi pot haver la possibilitat que els embrions, tot i descongelar adequadament, no siguin evolutius i calgui cancel·lar la transferència o descongelar més embrions.

 

Criptozoospèrmia: Mostra seminal amb un recompte inferior a 100.000 milions d’espermatozoides per mil·lilitre, que sovint requereix d’acumulació de mostres per criopreservació per facilitar el treball de laboratori el dia de la FIV-ICSI.

 

Cultiu a blastocist: Per norma general, el procés de FIV-ICSI va des del dia 0 (dia de la punció) al dia 3 (8 cèl·lules), tot i que hi ha tot un seguit de variants que fan que no hi hagi una sola opció correcta. Allargar el cultiu fins al 5è dia és una opció que permet obtenir un millor estudi embrionari. A partir del dia 3 es produeix el que s’anomena activació del genoma embrionari, on si bé fins llavors l’embrió funcionava amb la maquinària heretada de l’oòcit, aquesta s’ha esgotat i l’embrió forçosament ha de fabricar les seves pròpies molècules a partir de la informació genètica que disposa. Es considera dins de la normalitat que arribin a blastocist entre el 40-60% dels embrions fecundats, essent els embrions de màxima qualitat els que tindran més opcions d’assolir aquest estadi. Un cop s’obté blastocists, aquests tenen una taxa d’embaràs superior als embrions a D+3, pel fet d’haver superat una etapa que, mentre no s’ha fet, manté la incògnita de fins a quin punt són els embrions “A” realment “A”.

 

Cèl·lula mare o totipotencial: És aquella cèl·lula que pot donar lloc a qualsevol altre tipus de cèl·lula. Ho és l’oòcit fecundat i totes les cèl·lules de l’embrió fins a D+4, abans de l’estadi de blastocist.

 

Cèl·lula monopotencial: Cèl·lula amb una única funció concreta. Només ho són els gàmetes (espermatozoides i oòcits), la missió dels quals és assolir la fecundació.

 

Cèl·lula multipotencial: Cèl·lula que pot diferenciar-se a un tipus limitat de cèl·lula, estretament relacionada entre sí (exemple, cèl·lules hematopoiètiques). Ho són les cèl·lules del cordó umbilical o les de la medul·la òssia.

 

Cèl·lula pluripotencial: Cèl·lula que pot donar lloc a qualsevol altre tipus cel·lular excepte al tipus cel·lular extraembrionari (placenta, corion, …). Ho són les cèl·lules de la massa cel·lular interna, a l’estadi de blastocist (D+5)

 

Desenvolupament embrionari: A partir de la primera divisió cel·lular (bon pronòstic quan és abans de 28h post inseminació) aproximadament es produeix una divisió cel·lular (mitosi) cada 13-15h en un embrió de màxim potencial. Qualsevol diferència en el ritme de dividir-se o en la forma de fer-ho caldrà ser valorat per determinar el potencial segons els criteris de valoració establerts. Els temps de valoració a D+2 són entre les 43-45h post inseminació; a D+3 entre 67-69h; a D+4 entre 90-94h; a D+5 entre 114-118h; i si s’escau, a D+6 entre 136-140h.

 

Diagnòstic Genetic Preimplantacional: Tècnica que permet estudiar la dotació genètica de l’embrió a partir de l’estudi d’una de les seves cèl·lules. Generalment es biopsia l’embrió a l’estadi de 8 cèl·lules (D+3), tot i que també es podria fer a l’estadi de blastocist (estudi del trofectoderm). Aplicable per a descartar embrions afectes de malalties genètiques hereditàries i per al PGS (screening d’aneuploïdies) per casos que requereixin l’estudi dels embrions a nivell genètic (avortaments de repetició, fallo d’implantació, …)

 

Eclosió: Succeeix quan el blastocist s’expandeix i trenca la zona pel·lúcida. Un cop “alliberat” és quan el trofectoderm s’aprofita de la seva capacitat adherent per a afavorir la implantació.

 

Embrió de 2 cèl·lules: Embrió que ja ha realitzat el primer cicle cel·lular i la primera divisió cel·lular, generalment abans de les 28h post inseminació en els embrions de bon pronòstic.

 

Embrió de 4 cèl·lules: Embrió després de la segona divisió cel·lular. Per als embrions de màxim potencial, és l’estadi al què se’ls troba a les 43-45h post inseminació.

 

Embrió de 8 cèl·lules: Embrió de màxim potencial a D+3,a les 67-69h post inseminació.

 

Embrió evolutiu: Embrió que evoluciona amb el pas del temps en el cultiu dins de l’incubador. L’associació espanyola de la biologia de la reproducció (ASEBIR) disposa d’uns criteris per a la valoració embrionària per part dels embriòlegs, que a Conceptum a més, es pondera amb algoritmes propis a partir de les dades recollides amb el sistema de time-lapse quan procedeix. Aquesta valoració ajuda a fer una millor selecció dels embrions en funció del seu potencial (categories A-B-C-D-E, expressant probabilitats d’implantació de la màxima a la mínima, essent E nul·la), i així poder establir la millor estratègia de cara a aconseguir l’embaràs, en funció de cada cas (nº d’embrions a transferir i qualitat dels embrions).

 

Embrió fecundat (zigot): Un cop l’oòcit rep l’entrada de l’espermatozoide, es produeixen dues senyals en aquells embrions amb un bon desenvolupament. Es tracta de l’extrusió del 2n corpuscle polar (a les 3-4h post ICSI) i aparició de pronuclis (10-12h post ICSI).

 

Estadi embrionari: Cada cicle cel·lular configura un estadi embrionari particular. Es tracta de l’embrió a 2, 4 i 8 cèl·lules, la mòrula i el blastocist. En cas que el cicle cel·lular estigui descompensat (per exemple, embrió a 6 cèl·lules), caldrà valorar la mida d’aquestes (si hi ha time-lapse caldrà fer un seguiment de com s’han produït aquestes cèl·lules) i disminuirà el potencial implantatori de l’embrió a no ser que sigui demostrat que les cèl·lules s’hagin originat per divisions diferents a la convencional (1 cèl·lula mare→2 cèl·lules filles)

 

Estimulació Ovàrica: Tractament hormonal per induir una ovulació múltiple, controlada per ecogràficament i per analítica de sang per determinar els nivells d’estradiol (hormona produida pels fol·licles ovàrics en creixement). Pot durar entre 8 i 14 dies, i quan els nivells d’estradiol i els fol·licles assoleixen la mida adequada es desencadena l’ovulació amb l’injecció d’hCG.

 

FIV-ICSI: ICSI significa injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (de l’anglès Intracytoplasmatic sperm injection), i consisteix en microinjectar un sol espermatozoide dins de l’oòcit, amb l’ajuda de micropipetes al microscopi invertit. D’aquesta manera hi ha una certesa absoluta que cada oòcit ha entrat amb contacte amb un espermatozoide.

 

FIV: Fecundació in vitro. Existeixen dos tipus de tècniques: la ICSI i la FIV convencional.

 

FIV Convencional: Inseminació d’un oòcit amb uns 150.000 espermatozoides aproximadament. S’espera que un espermatozoide trobi l’oòcit i pugui penetrar al seu interior. No es descarta la possibilitat que no hi hagi cap espermatozoide que fecundi o que puguin fecundar dos alhora a un mateix oòcit, deixant l’embrió resultant com a anòmal.

 

Fragmentació: Restes cel·lulars fruit d’una divisió cel·lular inestable o irregular. Representa una disminució en el potencial de l’embrió segons el percentatge i la mida dels fragments en relació al volum total dins de l’embrió. Es considera que l’embrió no perd gens de potencial quan el volum de fragments és igual o menor al 10% del volum total.

 

Fragmentació del DNA espermàtic: Dita de la prova addicional que es pot demanar en un seminograma per informar del percentatge d’espermatozoides que tenen el seu DNA malmès i fragmentat. El seu diagnòstic pot orientar altres tècniques de selecció espermàtica, com són les columnes d’annexina-V.

 

Inseminació Artificial: Preparació de mostra seminal per a concentrar els espermatozoides millor capacitats (descartant els espermatozoides de densitat diferent a l’adequada) en un volum de 0,5ml (el punt de partida podria ser perfectament >1,5ml). La inseminació pot ser de cònjuge (IAC) o de donant d’esperma (IAD). Un cop preparada la mostra, el ginecòleg insemina intrauterinament a la pacient just en el moment oportú segons la fase del cicle (seguit per ecografia i amb dosis d’estimulació ovàrica més baixes que per l’estimulació d’una FIV-ICSI (per tal de controlar millor el nº de fol·licles, ja que a diferència de la FIV-ICSI, en la IA no interessa que en creixin gaires en nombre.

 

Massa cel·lular interna: Cèl·lules que formaran les estructures embrionàries. Queden concentrades en una massa de la mida d’un blastòmer de l’embrió a l’estadi de 8 cèl·lules. Són cèl·lules mare pluripotencials.

 

Meiosi: procés de gametogènesi, on a partir d’una cèl·lula diploide (càrrega complerta) dóna lloc a una cèl·lula reproductiva haploide (mitja càrrega genètica) perquè al succeir la fecundació es tanqui el cercle aconseguint altre cop una càrrega complerta (on cada progenitor hi aporta mitja càrrega)

 

Mitosi: Divisió cel·lular on una cèl·lula mare dóna lloc a dues cèl·lules filles iguals.

 

Mosaic: Es diu d’aquell embrió que presenta cèl·lules (procedents tots d’una mateixa cèl·lula mare) diferents entre elles. Podria no ser detectable en un DGP i existeix la teoria que les cèl·lules descompensades no formarien les estructures embrionàries i això explicaria la compatibilitat amb embarassos evolutius i nascuts vius.

 

Mòrula: Estadi embrionari al D+4, un cop l’embrió ha passat de 8 a 16 cèl·lules. En aquest estadi l’embrió ha hagut de treballar només amb el propi ADN, ja que és al D+3 quan s’activa el genoma embrionari, ja que tota la maquinària que l’oòcit aportava ja s’ha esgotat. Els embrions amb màxim potencial presenten els senyals de la compactació total de les cèl·lules. La no compactació serà avaluada com a paràmetre negatiu en quan al potencial de l’embró.

 

Necrozoospèrmia: Mostra seminal amb el paràmetre Vitalitat Espermàtica (% espermatozoides vius vs morts) per sota del 50%

 

Nucleació: Cada blastòmer ha de tenir un sol nucli (conté l’ADN). La seva visualització és un paràmetre de bon pronòstic. En cas que una cèl·lula tingui més d’un nucli, disminueix el potencial de l’embrió tot i que no es motiu per a ser descartat a menys que hi hagi més de dos nuclis en una cèl·lula o hi hagi més d’una cèl·lula binucleada.

 

Oligozoospèrmia: Mostra seminal amb el paràmetre Concentració Espermàtica (milions/ml) per sota dels valors de referència (<20M/ml)

 

Oòcit: Equivalent a “òvul”. Tot i que el terme més estès és “òvul”, el tecnicisme correcte en humans és oòcit. *Quan un oòcit rep l’entrada d’un espermatozoide, assoleix l’estadi d’òvul però en realitat ja és un embrió fecundat (zigot), pel que els “òvuls” pròpiament dits, en humans, no existeixen.

 

Oòcits immadurs: Són aquells oòcits que no han completat el procés de maduració in vivo abans de la punció fol·licular. El potencial reproductiu que tenen és molt inferior al dels oòcits madurs. Els oòcits podrien madurar in vitro, però els resultats són encara incipients. Es distingeixen dos tipus: els VG (vesícula germinal) són els més immadurs, i els MI (Metafase I) són també immadurs però en un estadi més avançat que els MI.

 

Oòcits madurs: També anomenats oòcits MII (metafase II), són aquells oòcits que han fet la maduració necessària per a ser òptims per a l’èxit de les TRA. Es caracteritzen principalment per haver extrusionat el primer corpuscle polar.

 

Oòcits recuperats: Oòcits que s’obtenen amb la punció fol·licular. Els destins possibles són la realització de tractaments de reproducció assistida com la ICSI i/o la FIV convencional, la criopreservació o la donació.

 

Prova de la Beta: Prova d’embaràs, en sang (no necessari dejuni) que es realitza 12 dies després de la transferència (quan són en D+3).

 

Punció fol·licular: Procés d’aspirar els fol·licles ovàrics per recuperar els oòcits, amb un ecògraf transvaginal i una agulla de punció estretament unida a aquest. Procés quirúrgic que, tot i no tenir una duració superior als 20 minuts, requereix (llevat d’excepcions) d’anestèsia (i dejuni previ).

 

Qualitat embrionària: Segons el moment de desenvolupament en què estigui l’embrió, cal valorar les següents característiques i comparar-les amb els paràmetres de referència: nº de cèl·lules, fragmentació cel·lular, simetria entre blastòmers i nucleació. Amb els sistemes time-lapse, a més de disposar d’una informació molt més complerta que una imatge estàtica, es pot valorar també la forma en que es divideix cada cèl·lula (cada cèl·lula n’ha de donar dues iguals, i el seu ritme de divisió. En cas de dividir-se de 1 a 3 o altres opcions, l’embrió resultat serà anormal, o si més no, mosaic, en el cas que es produeixi a partir del segon cicle cel·lular.

 

Simetria entre blastòmers: Les dues cèl·lules filles resultants de cada divisió cel·lular han de ser similars en quan a la seva dimensió per a què l’embrió sigui considerat de màxim potencial. S’admet fins a un màxim d’un 20% de diferència entre la cèl·lula més petita i la més gran en un mateix estadi embrionari.

 

Síndrome d’Hiperestimulació Ovàrica (SHO): Resposta elevada dels ovaris per una estimulació ovàrica (sovint amb un nº elevat de fol·licles) que pot desencadenar des de símptomes de dolor abdominal a altres quadres de shock, que podrien esdevenir molt greus, sobretot si es produís l’embaràs (amb l’augment d’hormones en el torrent sanguini que això comporta). Per això, en cas de SHO, es cancel·la la transferència i es criopreserven tots els embrions per fer la transferència en diferit un cop s’hagi normalitzat els nivells d’estradiol en sang.

 

Taxa de fecundació: Nº d’embrions fecundats / nº oòcits MII inseminats o microinjectats. A partir del 70% es considera una taxa de fecundació dins dels paràmetres de normalitat.

 

Teratozoospèrmia: Mostra seminal amb el paràmetre Morfologia Espermàtica (formes normals vs anormals) per sota dels valors de referència (<4%)

 

Time-lapse: és la tècnica per la qual es visualitza una seqüència d’imatges fixes (fotografies preses periòdicament) reproduïdes a major velocitat, per així poder apreciar episodis que passarien imperceptibles a l’ull humà. Aquesta tècnica, aplicada a l’embriologia, permet monitoritzar tots i cadascun dels embrions, obtenint així una sèrie de beneficis que repercuteixen directament en els embrions i en conseqüència, a la taxa d’embaràs

 

Tipus d’oòcits: Els oòcits recuperats poden ser madurs (MII) o immadurs (MI i VG).

 

TRA: Tècniques de reproducció assistida

 

Transferència: La transferència embrionària és l’acte de dipositar l’embrió o els embrions dins de l’úter (amb una cànula i guiat per ecografia), amb l’objectiu que hi hagi un embrió que s’implanti a l’endometri (paret de l’úter). És un procés que es realitza al quiròfan però no requereix d’anestèsia. La decisió de quins i quants embrions transferir és prèvia a la transferència. A Espanya el nombre màxim d’embrions que es poden transferir és de 3. El dia de la transferència (D+2, D+3, D+4, D+5 o D+6) variarà en funció de cada cas i les seves necessitats.

*La transferència d’embrió únic (SET, de l’anglès Single Embryo Transfer) és aquella (no recomanada per pacients >35 anys) en què només es transfereix un embrió (havent-n’hi de sobrers) amb l’objectiu de tenir un embaràs d’un sol sac i disminuir a 0 la probabilitat que enganxin 2 embrions (sempre hi ha una probabilitat inherent, molt baixa però existent, que un embrió es trenqui i es produeix un embaràs de bessons homozigòtics . Alhora que baixa la taxa d’embaràs múltiple, també baixa la taxa d’embaràs per la probabilitat que només un embrió està buscant l’endometri per adherir-s’hi.

 

Trofectoderm: Capa externa de cèl·lules que envolten la superfície de l’embrió. Les cèl·lules del trofectoderm han sofert una diferenciació que els impedirà formar part de l’embrió, sinó que formaran estructures extraembrionàries com la placenta o el còrion.

 

Vitrificació: Tècnica que es basa en una congelació ultrarràpida, passant de 20ºC a -196ºC en menys d’un segon (-23.000ºC/min). S’utilitza una major concentració de medi crioprotector, però s’evita el seu efecte citotòxic gràcies a una exposició molt poc prolongada en el temps. Incorporada a la rutina de treball dels laboratoris espanyols a partir de 2007-2008.

 

Zona pel·lúcida: És la paret cel·lular de l’oòcit, la capa més externa. Al seu interior hi ha l’oòcit, delimitat per la seva membrana plasmàtica. A l’estadi de blastocist (D+5/D+6), l’embrió trencarà la zona pel·lúcida en el procés denominat eclosió.